La nit forta
Aparença
La notte brava | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mauro Bolognini |
Protagonistes | |
Director artístic | Carlo Egidi |
Producció | Antonio Cervi, Allessandro Jacovini, Antonio Giommarelli |
Dissenyador de producció | Carlo Egidi |
Guió | Jacques-Laurent Bost Pier Paolo Pasolini |
Música | Piero Piccioni |
Dissenyador de so | Mario Amari Mario Faraoni |
Fotografia | Armando Nannuzzi |
Muntatge | Nino Baragli |
Vestuari | Marcel Escoffier |
Productora | Franco London Films (França) Ajace Produzioni Cinematografiche (Itàlia) |
Distribuïdor | Miller Producing Company Medallion Pictures Célia Films Carlotta Films Vidéo |
Dades i xifres | |
País d'origen | França Itàlia |
Estrena | 1959 |
Durada | 95 minuts |
Idioma original | italià |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Roma |
La nit forta (títol original en italià: La notte brava) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Mauro Bolognini i estrenada el 1959. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]A Roma, Scintillone i Ruggeretto, dos nois marginals i desocupats, roben un cotxe i el seu carregament. Decideixen marxar als afores per desfer-se del seu botí (sobretot de les armes) i, per no atreure l'atenció de la policia, agafen dues dones com passatgeres, dues prostitutes. De camí, troben Bella Bella, una altra persona ociosa, susceptible d'ajudar-los a revendre les seves mercaderies...[2]
Repartiment
[modifica]- Laurent Terzieff: Ruggeretto
- Jean-Claude Brialy: Scintillone
- Franco Interlenghi: Bella Bella
- Tomás Milián: Moretto
- Rosanna Schiaffino: Rossana
- Elsa Martinelli: Anna
- Anna Maria Ferrero: Nicoletta
- Mylène Demongeot: Laura
- Antonella Lualdi: Supplizia
- Maurizio Conti: Pepito
- Piero Palmisano: el sord-mut
- Franco Balducci: Eliseo
- Mario Meniconi: Mosciarella
Premis
[modifica]- Premi FIPRESCI 1960: Ruban d'Argent a Pier Paolo Pasolini per la millor història original pel Sindicat nacional italià dels periodistes de cinema.
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Terzieff, un noi amb problemes - Mylène Demongeot:
« | Mauro Bolognini em demana de participar, per a un esquetx, tres dies de rodatge, en la seva pel·lícula La nit forta . Protagonitzada per Laurent Terzieff i Jean-Claude Brialy com a homes, i Elsa Martinelli i Antonella Lualdi per les dones... Cadascuna té el seu agregat de premsa privat i no sembla gaire estimar molt l'altre, cosa bastant folklòrica... El meu esquetx és un duo amb Terzieff, i per Déu que era guapo llavors! L'encant eslau personificat. Per primera i única vegada de la meva vida, fracasso completament per al meu company amb qui, per acabar-ho d'arreglar, no tinc més que una llarga escena amorosa! Exploto, però Bolognini també... L'excita mirar com ens abracem, llavors, el monstre, ens fa recomençar els mateixos plans interminablement... Deu preses, quinze preses. Ens rebolquem sobre el sòl, abraçant-nos voluptuosament, a cor què vols... Ja no puc més, sóc una dona fidel[3] i em retrec de també ser problemàtica! Al vespre, quan torno, ploro i dormiré molt sola. Coste no està molt content - jo l'entenc -, però rebutjo absolutament que vingui al plató. Només faltaria! És la primera vegada que això em passa ... I l'endemà, es posa això... Tres dies de suplici! Quan reviso aquesta pel·lícula en blanc i negre on, francament, estic meravellosament fotografiada, em trobo verdaderament maca i la sensualitat que es desfà d'aquesta escena no és falsa, no, no ! [...] A París, ens tornarem a veure per al doblatge de la nostra escena en italià. La traducció és molt dolenta, no correspon en res al que hem dit... (Sí, sí, hi havia text i tot!). Per tant, decidim trobar sobre els nostres moviments de boca el nostre verdader text i hi arribem molt bé. És més aviat divertit. Endreço el meu primer trastorn de dona casada en un calaix ben tancat en clau, però és, encara avui, un molt bonic record que ha conservat tota la seva màgia... Res, res, no va passar. |
» |
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. La nit forta. esadir.cat.
- ↑ «La notte brava». The New York Times.
- ↑ Esposa, en aquell temps, del fotògraf Henri Coste.
- ↑ Extret de la seva autobiografia, Tiroirs secrets, Edicions el Pré aux clercs, 2001 ISBN 2-84228-131-4
Categories:
- Pel·lícules basades en novel·les
- Pel·lícules d'Itàlia del 1959
- Pel·lícules de França del 1959
- Pel·lícules del 1959 doblades al català
- Pel·lícules dirigides per Mauro Bolognini
- Pel·lícules dramàtiques de França
- Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia
- Pel·lícules de França en blanc i negre
- Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre
- Pel·lícules en italià
- Pel·lícules ambientades a Itàlia